PAU: Exàmens i informació de les matèries

Pàgina de la Generalitat on s'explica detalladament com són les proves PAU i exemples corregits de les proves en si.

PAU: estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, Història
CURS 2007-2008.

Prova de mostra

La Transició Espanyola

23F

La Transició Espanyola és el període històric en el qual es dóna el procés pel qual Espanya deixa enrere el règim dictatorial del General Francisco Franco, passant a regir-se per una Constitució que consagrava un Estat social, democràtic i de Dret. Respecte a la durada exacta de la transició, alguns l'emmarquen dintre del període comprès entre la proclamació de Juan Carlos I de Borbó com Rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975 i l'entrada en vigor de la Constitució, el 29 de desembre de 1978. Molts altres la situen entre dues dates clau: el 20 de novembre de 1975, quan mor el dictador Francisco Franco; i el 28 d'octubre de 1982, any que deixa de governar la UCD, partit que va promoure el canvi de règim polític i l'aprovació de la Constitució del 78

Web de la universitat d'Alacant amb recursos per treballar a fons el periode.

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA. Esquema

POwers

EL FRANQUISME 1939-1975

ESQUEMA GENERAL DEL TEMA
POWERS I PDF

L'hivern de 1939 Catalunya va ser ocupada per l'exèrcit franquista. La victòria del bàndol dit nacional i la dictadura que instaurà el general Franco comportà, arreu d'Espanya, l'exili, la mort i la repressió de nombrosos militants republicans i dels partits i sindicats obrers. El nou règim suprimí immediatament l'Estatut de Catalunya, reprimí tota manifestació de catalanisme i prohibí l'ús públic de la llengua catalana. El 1940, el president de la Generalitat, Lluís Companys, capturat a França pels nazis, fou lliurat a les autoritats franquistes i afusellat a Barcelona.Després d'una llarga i dura postguerra, caracteritzada pel clima de repressió política i social i d'endarreriment econòmic i cultural, l'Espanya franquista experimentà, a partir de la conjuntura de 1959 i malgrat les condicions polítiques adverses, un període d'expansió econòmica, que fou determinat per la inserció tardana, encara que ràpida, d'Espanya en general i de Catalunya en un desenvolupament europeu més ampli, corresponent al que s'ha anomenat els 'trenta anys gloriosos' (1945-1975).En aquest període, Catalunya experimentà un gran increment de la població, que va passar de 3 a 6 milions d'habitants entre 1950 i 1980. Aquest enorme salt demogràfic, que fou possible gràcies a l'existència d'una indústria que necessitava mà d'obra, fou possible per l'aportació migratòria de gents vingudes, fonamentalment, del sud d'Espanya. Aquesta aportació demogràfica ha configurat, d'una manera decisiva, la societat catalana actual.

Esquema de la Guerra Civil

Guerra civil

Per ampliar teniu aquest article què el professor de la UOC , Joan campás, fa referència a la importància de la guerra espanyola dintre del context europeu

Mapa de La Guerra Civil, important alhora de conèixer l´evolució del conflicte

El primer bombardeig sobre Barcelona

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-39

GUERRA CIVIL ESPAÑOLA

Documentales TVE Informe Semanal
TVE Crónicas, "Badajoz 1936

El 17 de juliol de 1936 l'exèrcit espanyol inicià la revolta contra el govern legítim de la
República. Aquest fet és conegut com “pronunciamiento” i pretenia desfer el govern
republicà d’aquell moment. Com hi havia partidaris de la república i en contra aquest fet
va desencadenar una guerra civil.
Aquesta guerra dividí la societat espanyola en dos bàndols. Els insurrectes i els
republicans.
La majoria dels insurrectes estaven a Castella, Aragó, Galícia, Navarra, Àlaba, nord
d’Extremadura, part d’Andalusia, Mallorca, Eivissa i les Canàries. I la resta d’Espanya
estava ocupada pels republicans fidels.

Es podria dir que la guerra està dividida en tres fases:

1.- La primera fase (del juliol al desembre de 1936) on l’únic objectiu dels insurrectes era aconseguir Madrid.
Franco es dirigí a Madrid però allà es va produir la “batalla de Madrid” en la que els defensors de la capital van fer front als insurrectes. Franco renuncià a entrar a Madrid i es va aïllar de la resta de la República.
2.- A la segona fase (del gener de 1937 al novembre de 1938) destaquem la batalla del Jarama i la de l’Ebre.La batalla del Jarama fou provocada per un altre intent dels insurrectes d’envair Madrid en el que tornaren a perdre.
El general Franco va conquerir Màlaga i altres ciutats del nord, però les ciutats del nord li van ser gairebé impossibles a causa de la resistència obrera i popular. Després que l’aviació nazi arrasés amb Guernika es va ocupar tot el nord. Els republicans per tal de distreure els insurrectes en els seus atacs del nord atacaren Brunete (a les rodalies de Madrid) i Belchite (a prop de Saragossa).
Amb aquests atacs no van aconseguir res, perquè aviat els franquistes recuperaren ambdues ciutats.
Amb això el govern republicà es traslladà de València a Barcelona on va crear l’Exèrcit Popular. Aquest exèrcit fou dirigit per molts generals fins l’arribada de Vicente Rojo que assumí el control republicà.Mentre el front es mantenia lluny va esclatar una altra guerra civil dins de
Catalunya (coneguda com “fets de maig del 1937”). Va ser un enfrontament entre el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) per una banda i la CNT(Conferencia Nacional de Trabajo) i POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) per una altra. S’inicià el 3 de maig i es va posar en evidència la falta de consens entre els grups d’esquerra, l’existència de fortes tensions entre els mateixos partidaris republicans i la notable influència que la política de l’URSS (Unió de les Repúbliques Soviètiques Socialistes)
tenia sobre la República. El conflicte fou greu pels enfrontaments i per la desorientació que provocà en alguns sectors socials en comprovar la impossibilitat de la col·laboració entre les mateixes forces antifeixistes, però també la pèrdua de reputació que va comportar a l’exterior.
De fet, ja hi havia hagut topades anteriors que deixaven entreveure els seus diferents punts de vista.
En un altre nivell podem assenyalar també l’existència d’una reraguarda excessivament armada i la impossibilitat de convivència entre dos partits comunistes amb polítiques divergents i excloents: el PSUC i el POUM. I més tard hi podríem veure la consolidació de Stalin amb la supressió física dels vells bolxevics fidels al 1917, aquí representants pel POUM.Els esdeveniments del 3 de maig de 1937 foren conseqüència de la lluita pel poder i pel control de la vida política a Catalunya que havia començat el mateix 19 de juliol. Des d’aleshores l’autoritat de la Generalitat havia quedat fragmentada. Per part d’ERC i del PSUC s’inicià un procés de reconstrucció, el primer pas del qual fou la desaparició del Comitè de Milícies Antifeixistes; i el
segon, aquest enfrontament directe amb els qui participaven del govern català. La victòria va correspondre a les forces més moderades (ERC i PSUC) enfront de les revolucionàries (CNT i POUM), i això comportà una recomposició del govern de la Generalitat amb la sortida dels membres de la CNT, i també la dissolució d’alguns comitès locals i la recuperació del poder municipal per partd’ERC o del PSUC.
Els enfrontaments armats a Barcelona i a altres localitats de Catalunya(Tarragona, Reus, Tortosa, Vic, etc.) van deixar un saldo de prop de tres-cents morts i van desembocar en uns canvis polítics, tant al govern com al català, de conseqüències imprevisibles. Breument podem apuntar les més destacables: un cert enfortiment i homogeneïtzació del govern de la Generalitat i, alhora, una disminució de les seves atribucions en perdre el control de l’ordre públic, que va
passar a mans del govern de la República; pèrdua del poder i influència dels anarquistes i POUM; creixent hegemonia dels comunistes ortodoxos; pèrdua de protagonisme d’ERC; desmoralització entre els mateixos combatents republicans. I encara podem afegir el tancament de molts centres anarquistes i de les Joventuts Llibertàries, la declaració d’il·legalitat del POUM el 15 de juny, i
més tard, cal veure-hi repercussions en el trasllat del govern de la República de València a Barcelona, i també fou causa d’una major tibantor entre la Generalitat i el govern republicà en la mesura en què la primera va voler assumir més protagonisme.
A Europa no hi ha dubte que aquests fets van fer oblidar el decantament favorable a la República que havia provocat un bombardeig de Gernika pocs dies abans.

El març de 1938 les tropes de Franco van iniciar la campanya d’Aragó i això vasignificar el trasllat de les tropes de guerra a Catalunya. A l’abril ja havien

ocupat Lleida i els Pirineus. I el 5 d’abril Franco va modificar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Les tropes franquistes continuaren cap al sud, cap al nord del País Valencià. Amb els atacs de Franco la zona republicana havia quedat partida, per tal de tornar a unificar-la els republicans van preparar un atac a la zona de l’Ebre. Però el contraatac franquista feu recular els republicans i Catalunya va quedar pràcticament indefensa.
Aquesta batalla va acabar el novembre de 1938 i fou anomenada “batalla del’Ebre”.

3.- L’última fase va des de l’ocupació de Catalunya fins la rendició final (del desembre de 1938 a l’1 d’abril de 1939). El desembre de 1938, Franco va iniciar l’atac final contra Catalunya. El gener de 1939 va entrar a Barcelona i a Tarragona i al febrer va arribar a Girona. El govern
republicà, el basc i el català van passar la frontera francesa amb moltíssima gent que
fugia.
El coronel Casado, encarregat de les tropes que defensaven Madrid, va intentar negociar la pau amb Franco però aquest la rebutjà. El general Franco va aconseguir la rendició per part dels republicans i l’1 d’abril signava l’últim comunicat de guerra.

Fotografies del Cartellisme a la II República

El Govern del Front Popular. Els últims mesos de la República

Després de la profunda crisi de l’octubre de 1934 i de la duríssima repressió de l’intent de revolució que l’havia originada, les actuacions del Govern durant el 1935 van ser molt impopulars i van ocasionar algunes mostres de descontentament per part del poble: la llei agrària, el bloqueig a les Corts de l’Estatut d’Autonomia basc, els nomenaments de càrrecs militars ocupats per personatges poc partidaris de la República (com ara el general Franco), una forta repressió, la restricció de moltes llibertats, etc.

Arran de l’escàndol de corrupció de l’estraperlo en què estaven involucrats alts càrrecs polítics, el Govern de Lerroux va haver de dimitir al setembre de 1935. Va ser succeït per diversos governs breus, ja que no hi havia consens entre les forces parlamentàries. Així doncs, Manuel Azaña va dissoldre les Corts i va convocar unes eleccions generals per al 16 de febrer de 1936, les quals van donar la victòria al Front Popular (a Catalunya anomenat “Front d’Esquerres”), que era una coalició dels partits d’esquerres i que aplegava republicans, socialistes, comunistes, etc. Per fer front a aquesta coalició, la dreta va formar el Bloc Nacional, constituït per la CEDA, monàrquics i tradicionalistes (o carlins).

El nou govern, presidit per Manuel Azaña, va restaurar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, va reelegir president de la Generalitat Lluís Companys, va decretar l’amnistia i va continuar amb les reformes fetes durant el primer bienni de la República com, per exemple, la reforma agrària.

Els sectors més extremistes de la dreta (sobretot els falangistes) van dur a terme actes violents i assassinats que van causar una forta tensió política. A més a més, a principis del mes de març de 1936, les forces polítiques més conservadores i alguns sectors de l’exèrcit van començar a preparar una aixecament militar contra la II República, que s’havia de dur a terme el juliol del mateix any. El cop d’estat obeïa a motius tan profunds com la resistència als canvis reformistes, el rebuig a la descentralització autonòmica i la por a la revolució proposada pels sindicats i partits d’esquerra. Aquesta conspiració militar, dirigida pel general Mola, va cristal·litzar en el cop militar del 17 i 18 de juliol de 1936, que no va tenir èxit a tot Espanya, per la qual cosa es va iniciar la Guerra Civil Espanyola, que explicarem tot seguit.

1936